En aquesta peça de 32x28x10 cm, Santiago Fort Barberà consagra la seva investigació sobre la identitat humana a través d'una expansió formal que domina l'espai amb autoritat i lirisme. L'obra utilitza el filferro no com un mer contorn, sinó com una "consciència" que navega per la tensió entre el caos i l'ordre. La base orgànica, amb la seva robustesa primària, actua com l'àncora necessària per a un diàleg de formes on la figura negra, amb la seva textura porosa, i la blanca, amb la seva execució tècnica, es busquen i es defineixen mútuament. Aquesta dicotomia visual tradueix el bagatge musical de l'artista en un ritme espacial que explora la interconnexió humana i la dualitat de l'existència contemporània. El buit contingut entre les dues siluetes funciona com un territori de qüestionament existencial, on el "jo" es reconeix a través de l'"altre". L'escultura transcendeix la seva materialitat per convertir-se en una meditació sobre la justícia i el valor universal de la vida, pilars de l'humanisme de Fort Barberà. És una coreografia de línies que reconcilia la matèria rígida amb la intuïció, revelant una realitat reinterpretada per la imaginació. L'escala d'aquesta peça permet que el diàleg silenciós entre la matèria i la idea pura adquireixi una ressonància gairebé arquitectònica. En definitiva, és un testimoni físic de la recerca de l'essència humana dins d'un context de complexitat global. Una obra mestra de síntesi conceptual que convida a una contemplació profunda i necessària.