A Conversa suspesa, Santiago Fort utilitza línies metàl·liques per traçar una poètica de trobada. Dues figures abstractes, una negra i una blanca, emergeixen de la fusta desgastada per entaular un diàleg silenciós suspès a l'aire. L'obra juxtaposa materials, textures i temps —metall contemporani i fusta antiga— creant un equilibri entre allò orgànic i allò racional. Amb una economia de mitjans i una notable profunditat simbòlica, Fort fa del buit el protagonista: un espai on el silenci es transforma en comunicació i l'absència en forma.