En aquesta imponent obra de 27x21x7 cm, Santiago Fort Barberà aconsegueix una maduresa compositiva on el buit esdevé territori de negociació existencial. La peça s'assenta sobre un suport orgànic que desprèn una força tel·lúrica, servint de contrapunt a la lleugeresa de dues siluetes que són, en essència, vectors de consciència pura. El domini de l'artista rau en la tensió rítmica de les línies: una negra, amb una textura pesada i volcànica, i l'altra blanca, amb una precisió tècnica gairebé etèria. L'entrellaçament d'ambdós perímetres suggereix no només un diàleg, sinó una simbiosi indissoluble on el "jo" i l'"altre" es configuren en una abraçada espacial de precisió musical. A aquesta escala, l'escultura adquireix una qualitat arquitectònica, transformant l'aire contingut en una matèria carregada de significat i humanisme. És una profunda investigació sobre la interconnexió humana, on la fragilitat del metall porta el pes d'una reflexió filosòfica sobre la identitat contemporània. Una obra seminal que consagra el gest com a llenguatge universal de justícia i dignitat.