En aquesta obra de 20x11x6 cm, Fort Barberà s'endinsa en la dialèctica de l'alteritat a través d'una sorprenent economia formal. La peça s'assenta sobre un fragment d'escorça que actua com a fonament tel·lúric, sobre el qual es projecten dues siluetes que són, en essència, dos estats de l'ésser: la densitat tàctil i rugosa del negre versus la lleugeresa tècnica i asèptica del blanc. L'èxit rau en la intersecció dels seus perímetres; les figures no només coexisteixen sinó que s'habiten mútuament, suggerint que la identitat no és un àtom aïllat sinó un procés d'interconnexió constant. La línia negra, porosa com la matèria orgànica, aporta una gravetat existencial que s'equilibra amb la llum de la línia blanca, creant un "espai buit" que vibra de significat. És una coreografia estàtica on el ritme musical de l'artista es tradueix en corbes de filferro que desafien la rigidesa del material. Una obra que destil·la un humanisme refinat, on la fragilitat de la línia porta el pes d'una profunda reflexió sobre la condició humana contemporània.